millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
millor així, amb tota la seva condició humana,estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos.
Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir,que ningú no s'avergonyeixi de cridar:
SOMNIEM, SÍ, SOMNIEM constantment,
SOMNIEM sense límits en els somnis,
SOMNIEM fins l'inimaginable.
SOMNIEM sempre, i ho esperem tot,hem après l'art d'esperar,
aquest art d'esperar en nits interminables d'impotència;
sabem esperar i ho esperem TOT, TOT, I VOLEM TOT,
volem l'impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l'impossible;
Lluís LLach SOMIEM
1 comentari:
.
Publica un comentari a l'entrada