10/9/08

11 de setembre



millor un poble que es mou,

encara que, a vegades, precipitat,

encara que, a vegades, massa prudent,

encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,

millor així, amb tota la seva condició humana,estranya i senzilla;

millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos.

Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir,que ningú no s'avergonyeixi de cridar:

SOMNIEM, SÍ, SOMNIEM constantment,

SOMNIEM sense límits en els somnis,

SOMNIEM fins l'inimaginable.

SOMNIEM sempre, i ho esperem tot,hem après l'art d'esperar,

aquest art d'esperar en nits interminables d'impotència;

sabem esperar i ho esperem TOT, TOT, I VOLEM TOT,

volem l'impossible per a arribar al possible,

volem el possible per a arribar a l'impossible;


Lluís LLach SOMIEM